Convidades i Convidats 2009

Jeannette Paillan, Coordinadora General del CLACPI i realitzadora(Gulumapu- Chile)

Realitzadora del curtmetratge Perimontun, Jeannette Paillan és coordinadora general de la CLACPI i una de les realitzadores d’audiovisuals maputxes més interessants i compromeses amb les reivindicacions d’aquest poble.
Paillán neix a la comunitat d’ Arenas Blancas, en la comuna de Nova Imperial, IX Región, i als set anys es trasllada a Santiago, on va viure en diverses poblacions.  Va estudiar secundària en el liceu 7 de Providència, on es troba de front amb el classisme de la societat xilena. Més tard ingressa a l’INACAP per estudiar Comunicació Social. És en aquesta etapa en la que Jeannette s’introdueix al món de la fotografia i de la realització audiovisual.
Els seus principals treballs com a realitzadora són: Wirarün, Punalka i Wallmapu. A més, ha participat en importants festivals de cinema i vídeo sobre pobles indígenes, tant nacionals com internacionals.

Mariano Estrada, Comité de Defensa de la Libertad Indígena (CLDI Xi’Nich), (Mèxic)

Indígena Tzeltal, Mèxic. Membre del Comitè de producció de CLACPI. Produeix vídeos documentals amb l’organització social indígena Comité de Defensa de la Libertad Indígena (CLDI), la qual dóna suport a la defensa dels drets indígenes a Xiapas.

És realitzador del vídeo Rostro de la Historia Indígena que va guanyar el primer premi per a documentals al festival Geografías Suaves l’any 2004 a Mèxic. El seu treball es va mostrar a la gira Vídeo México Indígena l’any 2003 i al VII Festival Americano de Cine y Vídeo de Pueblos Indígenas a Santiago, Xile. L’any 2002, Estrada va rebre la beca d’Arts Audiovisuals del Programa d’Artistes de Mitjans del programa National Video Resources. A l’any 2000 va rebre un certificat en Antropologia Visual del Centro de Investigación y Estudios Sociales en Antropología Social a San Cristóbal de las Casas, Chiapas.

Per a Estrada el sentit de la comunicació indígena és estar al servei de les comunitats per recollir les seves reivindicacions i ser testimoni de les seves demandes.

Iván Sanjinés, CEFREC -Centro de Formación i realización Cinematográfica-. (Bolivia)

Iván Sanjinés neix a la Paz (Bolívia). Va estudiar Comunicació Social a la Universitat Major de Sant Andrés, la Paz. És activista, productor i director en l’àmbit audiovisual de l’Estat Plurinacional de Bolívia, i en la seva àmplia trajectòria de treball ha desenvolupat i impulsat diferents activitats vinculades amb l’aprenentatge del cinema i la producció de documentals a partir de les perspectives dels pobles originaris. L’any 1989, impulsa i crea l’Associació CEFREC –Centro de Formación i realización Cinematográfica-. Ivan Sanjinés també ha estat el coordinador general del VI Festival Americà de Cinema i Vídeo dels Pobles Indígenes que va tenir lloc a Guatemala a l’any 1999 i coordinador General del Consell Llatinoamericà de Cinema i Vídeo de Pobles Indígenes, CLACPI.

Leonardo Tapullima, Waman Wasi (Perú)

Tapullima és un realitzador peruà representant de l’organització Waman Wasi (centre per a la biodiversitat i espiritualitat andinoamazònica) del Perú, l’objectiu de la qual és buscar la seguretat alimentària i l’autonomia dels quítxua lames com a comunitats indígenes.

La seva obra s’emmarca dins del moviment dels Sacha videístas, el qual inclou autors de vídeos com Leonardo, que pertanyen a diferents Nuclis d’Afirmació Cultural dels Andes i a l’Amazònia (NACAS). Aquests nuclis són petites organitzacions sense afany de lucre, constituïdes majoritàriament per professionals d’origen pagès i que estan compromeses amb les seves comunitats en la valoració i reutilització dels coneixements practicats durant segles per les famílies comuneres. Aquest és el cas de Waman Wassi.

Ha fet diversos documentals, com El dicho botadero, SachaSaberes para la vida i Defendiendo la diversidad, amb el qual va participar al IV Encuentro Hispanoamericano de Video Documental Independiente. Cal destacar que també és el realitzador del documental ¿Acaso comemos plata?

David Hernandez-Palmar, SAAC –South American Art Company- (Veneçuela)

Fotògraf i realitzador etnogràfic de Maracaibo, Veneçuela.

Hernàndez-Palmar és wayúu i membre del clan Iipuana de Maracaibo. De nen queda fascinat per les imatges fotogràfiques i comença a fer fotografies. Ha participat en nombroses exposicions col·lectives per a la Dirección de Cultura de la Universidad del Zulia (2002), per a l’ Escuela de Fotografía Julio Vengoechea (2003 i 2004), al United Nations Environment Programme (UNEP), etc.

Funda la South American Art Company (SAAC) amb el seu cosí Luis Cambar Vergara, que l’any 2005 rep un dels sis premis lliurats per IDEAS (d’entre 2.000 participants). La SAAC és una organització que pretén ressaltar l’art heretat dels seus avantpassats indígenes i incorporar-lo a les noves tendències, per fer d’aquestes expressions l’avantguarda i l’orgull de les seves terres.

Com a realitzador dirigeix i produeix el vídeo Sujuitaya Yosuu (L’alliberament de Yosuu) l’any 2005. També treballa com a fotògraf i periodista independent per a diferents revistes i diaris, incloent-hi Wayuunaiki i la revista Pax, ha col·laborat en la producció de documentals per al Noticiero Indígena, el primer programa indígena de la televisió de Veneçuela (Vive TV) i ha col·laborat en la producció de documentals independents del poble wayúu, com Dalia se va de Jepira, per a Fuera Producciones, 2006.

María Sarabía, dirigent indígena, membre del CIDOB (Bolívia)

María Sarabía ocupa la secretaria de comunicació de la Confederació dels Pobles Indigenes de Bolívia (CIDOB), i al seu torn forma part de la CNAMIB (Confederación Nacional de Mujeres Indígenas de Bolívia)

La CIDOB (Confederación de los Pueblos Indígenas de Bolivia), neix a l’any 1982 per defensar i preservar la unitat i solidaritat dels pobles indígenes de Bolívia. Representa a 34 pobles de l’Orienti Bolivià (Chiquitanos, Ayoreos, Guarayos, Guaranís…). És a dir, tracten de mantenir la representació horitzontal i democràtica de cada comunitat, i, al seu torn enfortir la presència de la dona en els nivells de decisió.

Aquesta defensa es dóna a través de la representació davant instàncies públiques i o privades, i de l’enfortiment i capacitació de les organitzacions representatives de cada comunitat en la cerca de la seva efectiva incorporació i participació en decisions polítiques, socials, econòmiques i culturals del país. Mantenir la independència política partidista i religiosa Preservar la independència d’ingerències externes en les decisions de les organitzacions indígenes en tot els seus nivells.

Aida Suarez, dirigent indígena (Colòmbia)

Aida Suarez és presidenta de l’Organització Indígena d’Antioquia (OIA), formada en un territori colombià que agrupa quatre comunitats en les quals viuen prop de 30.000 persones. Aida treballa amb el procés de pau per al seu país. Alhora, dissenya programes per garantir els drets de les dones, combatre la violència i impulsar la seva promoció social, instant l’Estat i les parts del conflicte a escoltar les poblacions indígenes i camperoles. Segons Suarez, l’indigenisme ha de ser clau en vista a definir un model econòmic basat en l’equitat, la justícia i el respecte a la diversitat cultural dels pobles.

Convidat especial a Sassió 5 d’abril

Mariano Agudo, realitzador (Espanya)

Realitzador del documental Yindabad produït per Intermedia Producciones.

Mariano Agudo va néixer a Sevilla l’any 1970. És llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat de Sevilla i soci fundador d’Intermedia Producciones on ha fet tasques de direcció, guió i direcció de fotografia. Ha centrat la seva tasca professional en temes relacionats amb els drets humans i la recuperació de la memòria històrica.

Com a director de fotografia i codirector ha treballat a la sèrie documental Piedras en el Zapato (2008) per a la televisió veneçolana VIVE TV; i als documentals Desde la Oscuridad (2008, Turquia), Yindabad (2007, Índia); La Partida (2007, Espanya), Presos del Silencio (2003, Espanya) i Kurdistán país prohibido (1998, Turquia).

2002. També va escriure el guió i va dirigir La fresa amarga (2002, Espanya).

Com a càmera ha treballat als llargmetratges documentals següents: Check -Point Rock (2009, Palestina) dirigit per Fermín Muguruza, Invisibles (2006, Colòmbia), Invierno en Bagdad (2004, Iraq), La espalda del mundo (2000, Perú) i al curtmetratge Las voces de las piedras. Tots dirigits per Javier Corcuera.