Les maneres de viure i de relacionar-se amb l’entorn dels pobles indígenes són diverses, ja es tracti d’humans, de no humans o de coses. El cinema és protesta però alhora reivindicació d’una visió de conjunt i d’una política que inclou els elements del cosmos, és a dir una cosmopolítica.

En aquesta sessió es projecta la pel·lícula Chatdÿe Tsimane (Pariente Chimán). El 2019, durant la realització d’un fotoreportatge del Pulitzer Center sobre la desforestació al seu territori, el corregidor de la comunitat chiman de Maraca’tunsi proposà al director Manuel Seoane fer un projecte documental sobre la vida ximan i el bosc. Acostumat a treballar majoritàriament en fotografia, els va proposar de fer un llibre amb fotos i textos. Tot i això, la comunitat va sugerir fer una pel·lícula, «com aquestes que surten a la televisió». Un any després, Seoane va tornar a la comunitat, portant, a més del seu equip fotogràfic, sis càmeres de butxaca perquè la comunitat i en especial els joves, poguessin filmar i participar creativament en la realització de la seva pel·lícula. El documental Chatdÿe Tsimane (Pariente Chimán), filmat i editat col·lectivament, és el resultat d’aquesta experiència.

Col·loqui posterior amb Nelly Kuiru.