Binina (Nord d’Austràlia)
«De petits, passejàvem i veiem grans turbes d’animals, i plovia molt. I tot acostumava a venir a temps. Però avui dia, està tot fora de temps. Hauríem de ser a la temporada de prunes verdes, però estem fora de temps. Està afectant tot: el nostre estil de vida, les estacions per al menjar, la nostra aigua»

*Stevenson, Kylie. (2022, April 8). How Australia’s Aboriginal people fight fire—With fire. Magazine – National Geographic. https://www.nationalgeographic.com/magazine/article/how-australias-aboriginal-people-fight-fire-with-fire-feature

Chukchi (Nord Est de Sibèria)
«Recordeu que no som nosaltres, els pastors de rens, els causants del canvi climàtic. Els rens saben quins camins prendre. Moltes persones han perdut la connexió amb la Natura, però els animals la mantenen i per això seguim els rens».

*Mathiesen, Svein D., Bongo, Mathis P., Burgess, Philip, & … (2018). Indigenous Reindeer Herding and Adaptation to New Hazards in the Arctic. In Douglas Nakashima, Igor Krupnik, & Jennifer T. Rubis (Eds.), Indigenous Knowledge for Climate Change Assessment and Adaptation (pp. 198–213). Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/9781316481066

Chuuk (Micronèsia)
«És una illa baixa i plana… Quan torno sembla que va a pitjor perquè part de la platja que vaig veure abans ja no hi és i l’illa cada vegada és més petita perquè les onades s’emporten la sorra. Ja no és com abans… El nostre principal aliment és el taro i les onades entren a la parcel·la de taro i acaben amb les collites. A poc a poc la nostra costa va desapareixent i els cocoters es queden a l’aigua. Està passant cada cop més al llarg dels anys. Hem sentit que ben aviat estarem tots sota l’aigua, tot Mortlocks. Diuen que és el moment d’evacuar».

*Henry, Rosita, & Pam, Christine. (2018). Indigenous Knowledge in the Time of Climate Change (with Reference to Chuuk , Federated States of Micronesia ). In Douglas Nakashima, Igor Krupnik, & Jennifer T. Rubis (Eds.), Indigenous Knowledge for Climate Change Assessment and Adaptation (pp. 58–74). Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/9781316481066

Daasanach (Kènia)

«Ara hi ha menys herba i menys peix al llac, i les sequeres són més llargues. Els ruixats a l’estació seca ja no es produeixen».

*Fernández-Llamazares, Álvaro, & Miquel Torrents-Ticó and André Braga Junqueira. (n.d.). Daasanach, Ileret Ward. LICCI – Local Indicators of Climate Change. Retrieved September 15, 2023, from https://www.licci.eu/case-study/daasanach-ileret-ward/

Guna (Costa Carib de Panamà)
«Des de fa molts anys puja el nivell del mar, a l’estiu les onades creixen, els vents bufen fort. Ens agrada que el vent bufi per viatjar en cayuco amb vela. Però ara porta molta brossa i està pujant molt –el nivell del mar–. Prenem mesures».

*Rojas L., Keila E., & García Armuelles, Lourdes. (2022, March 9). Cambio climático: El rugir del mar desplaza a los originarios. La Estrella de Panamá. https://www.laestrella.com.pa/cafe-estrella/cultura/220903/cambio-climatico-rugir-mar-desplaza

Igorot (Luzon – Filipines)
«… si has violat els teus boscos, si no has fet els protocols indígenes… abans de tallar un arbre o matar un cérvol, llavors és clar que alguna cosa et tornarà».

*Doolittle, Amity A. (2010). The Politics of Indigeneity: Indigenous Strategies for Inclusion in Climate Change Negotiations. Conservation and Society, 8(4), 286–291.

Inuit (Groenlàndia)
«Fa més de vint anys que vam començar a notar-ne els efectes. Jo recorro l’Àrtic en creuers de turistes des de fa quinze anys i he vist que, en alguns punts, el que nosaltres anomenem “gel que mai no es desfà” s’ha reduït vint o trenta metres, i cada volta es fon més de pressa. A més, nosaltres necessitem la neu per als desplaçaments entre comunitats, i ara arriba un mes més tard i se’n va un mes abans. Està afectant les plantes, els animals i les persones. La suma dels efectes del canvi climàtic i la prohibició europea als productes de foca són letals per als inuit».

*Boluda, Anna. (2016, November 16). Aaju Peter: “La supervivència del poble inuit és pràcticament un miracle.” UV News. https://www.uv.es/uvweb/uv-noticies/ca/noticies/aaju-peter-supervivencia-poble-inuit-es-practicament-miracle-1285973304159/Novetat.html?id=1286014450880&plantilla=UV_Noticies/Page/TPGDetaillNews

Maori (Nova Zelanda)
«Som expertes en el clima, som les administradores kaitaki de la natura. Coneixem la legitimitat de les nostres veus i ja és hora que vosaltres també les reconegueu. Escolteu les nostres històries, apreneu les nostres històries i deixeu de prendre el nostre espai amb la vostra falsa solució, i aparteu-vos del nostre camí».

*Vo, Mathilde. (2020, June 29). La voix des femmes autochtones dans l’action climatique [Text]. Institut du Genre en Géopolitique. https://igg-geo.org/?p=1296

Mapuche (Andes meridionals)
«Quan era petit, els meus pares m’enviaven a treure els animals després d’haver buscat ferratge. I agafava un jou de bous i anava per la pista per on seguien els animals. I en aquells anys queia molta neu, molta neu, i ara no cau quasi res, no com en aquells anys».

*Carmona, Rosario. (n.d.). Mapuche-Pehuenche, Lonquimay mountain region, Chile. LICCI – Local Indicators of Climate Change. Retrieved September 15, 2023, from https://www.licci.eu/case-study/mapuche-pehuenche-lonquimay-chile/

Mixe (Sud de Mèxic)
«Davant l’emergència climàtica actual, cal replantejar un desenvolupament tecnològic que posi en relleu la vida digna i no el creixement econòmic infinit com a fi en si mateix; apostar per tecnologies basades en el treball col·laboratiu més que no pas en la competència. En aquesta estratègia els pobles d’Abya Yala tenim experiència, una a la qual he anomenat: tequiologia».

*Aguilar GIl, Yásnaya Elena. (2020, December 9). Una propuesta modesta para salvar al mundo. Rest of World. https://restofworld.org/2020/tecnologia-tequio-cambio-climatico/

Mossi (Sahel)
«Quan era petit, no calia fer zaï per conrear… plovia més, hi havia arbres. El bestiar i els homes podien alimentar-se, hi havia abundància… En aquell moment, vaig entendre que sense arbres, no hi havia vida».

*Le Cam, Morgane. (n.d.). L’homme qui a réussi à faire reculer le désert. BRACED – Building Resilience and Adaptation to Climate Extremes and Disasters. Retrieved September 15, 2023, from http://www.braced.org/news/i/?id=8bcd5eb6-7404-4a1e-9976-601ab44f9417

Navajo (Sud-Oest d’Estats-Units)
«La gent ha deixat de cultivar perquè no plou prou; quan es planta el blat de moro comença a bufar el vent i el blat de moro deixa de créixer; la gent treballa per un sou i depèn dels cultius per alimentar-se, les generacions més joves no saben cultivar; els homes que coneixien les cançons per conrear han desaparegut i la terra està massa atapeïda de gent obligada a traslladar-se».

*Hiza Redsterr, Margaret, Kelley, Klara B., Harris, Francis, & Block, Debra. (2018). Accounts from Tribal Elders: Increasing Vulnerability of the Navajo People to Drought and Climate Change in the Southwestern United States. In Douglas Nakashima, Igor Krupnik, & Jennifer T. Rubis (Eds.), Indigenous Knowledge for Climate Change Assessment and Adaptation (pp. 171–187). Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/9781316481066

Nyangatom (Sud d’Etiòpia)
«La naturalesa ja no dóna senyals. Com ho podem saber? El nostre calendari ja no funciona».

*Troeger, Sabine. (2018). ‘Everything That Is Happening Now Is Beyond Our Capacity’ – Nyangatom Livelihoods Under Threat. In Douglas Nakashima, Igor Krupnik, & Jennifer T. Rubis (Eds.), Indigenous Knowledge for Climate Change Assessment and Adaptation (pp. 214–228). Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/9781316481066

Q’eqchi (Guatemala)
«S’ha desenvolupat la migració perquè els habitants han hagut de sortir de la comunitat per poder proveir d’aliments i recursos a les seves famílies».

Quechua (Andes Centrals)
«Així que va intentar una vegada més demanar permís a la boira per veure les muntanyes. Igual que en els seus intents anteriors, la boira no es va moure. Era la primera vegada que la boira no responia a la seva invocació. En aquell precís moment, l’altumisayuq es va adonar que alguna cosa havia canviat. Així que va decidir tornar a baixar al poble per convocar una reunió amb l’altre altumisayuq de Q’ero».

*Cometti, Geremia. (2015). Lorsque le brouillard a cessé de nous écouter: Changement climatique et migrations chez les Q’eros des Andes péruviennes. Peter Lang. https://ethnologie.unistra.fr/websites/ethnologie/Documents/2020/GCometti_livre_.pdf

Sami (Lapònia)
«Tenim alguns coneixements sobre com viure en un entorn canviant. El terme “estabilitat” és una paraula estranya en el nostre idioma. Per tant, la nostra cerca d’estratègies d’adaptació no està relacionada amb l’estabilitat en cap de les seves formes, sinó que se centra en l’adaptació constant a les condicions canviants».

*Mathiesen, Svein D., Bongo, Mathis P., Burgess, Philip, & … (2018). Indigenous Reindeer Herding and Adaptation to New Hazards in the Arctic. In Douglas Nakashima, Igor Krupnik, & Jennifer T. Rubis (Eds.), Indigenous Knowledge for Climate Change Assessment and Adaptation (pp. 198–213). Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/9781316481066)

Tibetans (Tibet)
«Podíem veure que tot el cim de la muntanya era blanc quan érem joves, la neu del cim de la muntanya no es fonia ni els dies d’estiu. Però ara només som abril i gairebé no hi veieu neu. Simplement no neva».

*Chen, Zhuo. (n.d.). Tibetan communities, Shangri-La County. LICCI – Local Indicators of Climate Change. Retrieved September 15, 2023, from https://www.licci.eu/case-study/tibetan-communities-shangri-la-county/

Yanomami (Amazònia)
«La pluja arriba tard. El sol es comporta de manera estranya. El món està malalt. Els pulmons del cel estan contaminats. Sabem què està passant. No podem seguir destruint la natura. Tots morirem, cremats i ofegats».

*Survival International. (2009). La plus dérangeante des vérités. Changement climatique. Rapport de Survival International. Survival International.

Yaqui (Nord-oest de Mèxic)
«…no hauríem d’excavar el carbó de la terra, el carbó és el fetge de la nostra Mare Terra, i el carbó ha de quedar-se dins del seu cos per mantenir-la sana».

*Doolittle, Amity A. (2010). The Politics of Indigeneity: Indigenous Strategies for Inclusion in Climate Change Negotiations. Conservation and Society, 8(4), 286–291.

Yolngu (Nord d’Austràlia)
«Els Yolngu portem aquí 50.000 anys i hem sobreviscut molts canvis en el passat. Us afectarà a vosaltres, no a nosaltres. Perquè nosaltres ho hem fet en el passat. Si les botigues es queden sense menjar, això simplement farà que la gent torni al camp i comenci a menjar sa una altra vegada».

*Barber, Marcus. (2018). Indigenous Knowledge, History and Environmental Change as Seen by Yolngu People of Blue Mud Bay , Northern Australia. In Douglas Nakashima, Igor Krupnik, & Jennifer T. Rubis (Eds.), Indigenous Knowledge for Climate Change Assessment and Adaptation (pp. 106–122). Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/9781316481066