La situació de pandèmia que afrontem ha demostrat de manera ferma la crisi ideològica, econòmica i social del sistema capitalista. És per això que valorem i destaquem les propostes que ens arriben des dels Pobles Indígenes, propostes basades en el paradigma del Bon Viure.
A través de les projeccions, l’espai d’incidència i elsconversatoris aquesta primera sessió ens apropa a les alternatives de vida dels pobles indígenes. Abordarem els processos de sobirania dels pobles a partir de les seves pròpies estructures socials i cosmogòniques; així com la situació de vulneració de Drets i la seva afectació en l’estat actual de pandèmia.
La Covid19 afecta tots els pobles del món, però especialment als pobles indígenes, arribant a suposar, en molts casos, la seva pràctica desaparició física. Des de col·lectius i organitzacions denunciem com la vulneració de drets i l’acaparament de terres i recursos bàsics realitzat il·lícitament per empreses transnacionals i Estats, deixa en una situació d’alt risc als pobles indígenes. Aquest fet el podem observar amb la falta d’accés a l’aigua dels propis territoris i desviament de rius, incomplint convenis internacionals com el 169 de l’Organització Internacional del Treball OIT, la Declaració de Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles Indígenes, i Drets Fonamentals com el Dret a l’aigua entre altres.
Compartim el comunicat signat per 40 organitzacions i 6 coordinadores, federacions i xarxes de l’Estat, dirigit al Ministeri d’Afers exteriors i Cooperació, així com a les diferents Agències de Cooperació Internacional i al Parlament de Catalunya, per denunciar les vulneracions de drets i afectacions que estan patint els pobles indígenes en el context de la pandèmia del COVID19; sol·licitant que s’articulin les mesures necessàries a fi de prevenir l’afecció del coronavirus als pobles indígenes des del respecte als seus drets individuals i col·lectius.
Domingo Hernández, Guatemala
D’origen Maia Quiché, Domingo Hernández és dirigent històric per la defensa dels territoris indígenes, denunciant des de diversos moviments la política de terra arrasada i genocidi maia dels governs militars. Cofundador del CUC ha sigut promotor de consultes comunitàries sobre projectes mineria, monocultiu i hidroelèctriques que el model neoliberal del govern de Guatemala en aliança amb les empreses transnacionals imposa als territoris del Poble Maia; membre també del Comitè organitzador la Marxa Indígena Campesina i Popular; i la Marxa per l’Aigua, la Mare Terra, Territori i la Vida; és actualment Coordinador de l’associació Maya Uk’ U’X B’E, i membre de la Junta Ajpatán Samaj de la Coordinació i Convergència Nacional Maya Waq’ib´ Kej.
Cecilia Moreta Cachimuel Equador
Cecilia Moreta és part del Poble Kichwa Otavalo de l’Equador, llicenciada en Ecoturisme, activista cultural i de llengua kichwa, apegada a la lluita social dels pobles de l’Equador, forma part de la Pluriversidad Amawtay Wasi, des d’on s’impulsa una educació superior pròpia. Actualement és responsable de la Comunitat d’ Aprenidzaje en Agroecolgía desenvolupada a través de la Pluriversidad al poble Karanki.
El territori, l’aigua, els boscos…són elements vitals i sagrats per a molts pobles indígenes. Defensors i defensores del pulmó verd del planeta, es veuen amenaçats per la instal·lació d’empreses als seus territoris en complicitat amb els governs de torn, vulnerant drets fonamentals i convenis internacionals. La retenció de l’aigua o desviament de rius, així com els desallotjaments forçats i la criminalització, són només algunes de les conseqüències del model neoliberal hegemònic que xoca de manera frontal amb la vida i autodeterminació dels pobles.
Plans de vida i drets polítics, socials i ambientals que queden reconeguts i ratificats a convenis i declaracions internacionals com el Conveni 169 de l’Organització Internacional del Treball (OIT) i a la Declaració sobre els Drets dels Pobles Indígenes de les Nacions Unides on es reconeix el mecanisme de CONSULTA prèvia lliure i informada per als territoris en els quals es vulgui realitzar qualsevol activitat.
Amb la pandèmia del covid19, els estats d’emergència han agreujat molts aspectes de vida dels pobles indígenes de AbyaYala, com desallotjaments, discriminacions i violència envers defensors i defensores. Al seu torn destaquem la poca ajuda estatal i el fet que les comunitats indígenes tenen dificultats per a accedir al sistema de salut i fins i tot per accedir a les seves fonts d’aigua per cobrir les necessitats vitals d’alimentació, higiene i salut. Les organitzacions denunciem les conseqüències de l’extractivisme i la vulneració de drets dels pobles indígenes; fet que està posant en risc ja no sols la vida de les persones sinó, en alguns casos, la seva pròpia existència com a pobles.
Aquest vídeo forma part de la Campanya Aigua és Vida impulsada per alterNativa i les comunitats q’eqchís d’Alta Verapaz-Guatemala, per tal d’exigir el compliment dels Drets dels Pobles Indígenes als seus territoris i als seus recursos fonamentals per la vida. Denunciem l’impacte social i ambiental del complex hidroelèctric OXEC- RENACE, construït pel Grupo Cobra ACS de Florentino Pérez a Alta Verapaz; el qual està deixant sense aigua a comunitats senceres, provocant problemes d’alimentació i salut, extinció de fauna i flora d’espais protegits, i agreujant l’emergència climàtica; en contra del Desenvolupament Sostenible i la seva Agenda 2030. També l’incompliment de la Consulta Lliure, Prèvia i Informada del Poble Q’eqchí segons sistemes i costums propis; obligatòria per a qualsevol projecte en els seus territoris i reconeguda pel Dret Internacional en el Conveni 169 de la OIT i amb sentència de la Cort Suprema de Justícia de Guatemala a dia 4 de juliol de 2019.
Campanya Aigua és Vida. ¡Campanya Aigua és Vida. Informa’t i suma’t a la campanya! www.alternativa-ong.org
Amb la participació:
Ana Rutilia Ical Guatemala
Lideresa del poble Maia Q’eqchi (Alta Verapaz, Guatemala). Catedràtica de la Universitat Rafael Landívar, llicenciada en Ciències Jurídiques i activista social, ha estat a més de mestra i cofundadora de l’Acadèmia de les llengües maies, membre de la Defensoria de la Dona Indígena de Cobán. Representant escollida pel Consejo de Pueblos Tezulutlán, és la demandant d’ampar a l’estat contra la hidroelèctrica RENACE sobre el riu Cahabón, construïda per l’empresa espanyola Cobra, del Grup ACS de Florentino Pérez.
Isabel Zuleta Colombia
Sociòloga originària d’ Ituango, Departament d’Antioquia (Colòmbia), ambientalista i activista, defensora de DDHH. És integrant del Moviment Ríos Vivos – Colòmbia, en defensa del territori, i de les comunitats afectades pel macroprojecte hidroelèctric Hidroituango, a Antioquia. També forma part de l’Associació de Dones Defensores de l’Aigua i la Vida (AMARÚ), des d’on reflexionen i denuncien com el megaprojecte impacta de manera particular en la dona per mitjà de les seves lògiques patriarcals, deixant sense mitjans de vida a dones víctimes del conflicte armat.
Des d’alterNativa ens preocupen els processos de criminalització que s’agreugen cada cop més a organitzacions, comunitats i lideratges indígenes. Denunciem i exigim a la comunitat internacional mesures que aturin aquesta estratègia perversa que pateixen Defensores de Drets Humans i Col·lectius en defensa de la Vida i el Territori.
Aquests últims anys, els atacs i criminalització cap als pobles indígenes i defensores de drets han crescut a un ritme sense precedents. Durant l’any 2019 es va produir un augment de seguiments i detencions arbitràries, prohibicions de viatjar per impedir la llibertat de moviment, amenaces, despossessions i assassinats a defensors i defensores de drets humans i drets col·lectius a tot el món. En aquest sentit, es penalitza i incrimina la reivindicació, defensa i exercici que promouen els pobles indígenes dels seus drets (sobretot a les seves terres, territoris i recursos naturals). Aquest 2020 amb la pandèmia COVID19, la situació s’ha agreujat de manera alarmant.
Durant aquesta sessió, abordarem aquests processos a partir de projeccions, detallarem el procés de criminalització del defensor indígena Bernardo Caal Xol a la secció d’incidència i en Conversatori amb Edgar de León Chacaj -Guatemala , defensor i advocat de BernardoCaal; i Jakeline Romero Epiayu, defensora indígena del poble Wayúu-Veneçuela.
Compartim la lectura d’una de les Cartes del Defensor Indígena Maia Q’qchi’ Bernardo CaalXol dirigida a la ciutadania catalana. Bernardo, ha estat criminalitzat i judicialitzat amb una pena de més de 7 anys de presó per defensar la supervivencia del riu Cahabón i el Dret a la Consulta Prèvia, Lliure i Informadadel poble Maia Q’eqchí a Alta Verapaz-Guatemala, reconeguda al Conveni 169 OIT.
Des de la Campanya Aigua és Vida exigim la paralització de l’empresa, llibertat per Bernardo Caal i l’autodeterminació del poble Q’eqchí.
Campaña Agua es Vida. ¡Infórmate y súmate a la recogida de firmas! www.alternativa-ong.org
Amb la participació:
Edgar de León Chacaj Guatemala
Licenciado como abogado y notario por la Universidad de San Carlos de Guatemala y Diplomado en Gestión Política Maia y Estudios Superiores de Antropología Social. Ha ejercido como consultor jurídico para la mediación y resolución de conflictos de proyectos de desarrollo comunitario y ha llevado varios casos de defensa de derechos de pueblos indígenas a organizaciones como el Comité de UnidadCampesina, la Asociación Guatemalteca de Alcaldes y Autoridades Indígenas y el Asociación de Abogados y Notarios Mayas de Guatemala. A consecuencia de su labor como defensor de derechos ha sufrido también criminalización. Actualmente es asesor jurídico y conduce los casos de defensa penal de líderes criminalizados como son los casos de Lolita Chávez actualmente en exilio; o el defensor Bernardo CaalXol, preso político para exigir la Consulta sobre la hidroeléctrica OXEC-RENACE de la empresa española ACS de FlorentinoPerez. Durante esta pequeña entrevista conversaremos sobre los casos de judicialización en Guatemala, y en concreto, del caso del defensor indígena Bernardo Caal XOL.
Jakeline Romero Epiayu Guatemala
Defensora de drets humans Wayúu en el departament de la Guajira, nord-est de Colòmbia. Jakeline forma part de l’organització Sütsuin Jieyuu Wayúu (Força de Dones Wayuu), creada l’any 2006 amb l’objectiu de visibilitzar i denunciar les violacions dels drets dels indígenes wayúu resultat dels megaprojectes miners, desplaçaments forçats, la situació de vulnerabilitat de les víctimes de l’conflicte armat i la presència de grups armats i la militarització en el territori de la Guajira. Aquesta petita entrevista realitzada en el marc de el festival, tracta d’apropar-se a la realitat de violència cap a defensors i defensores indígenes, així com a defensores de drets humans i territorials, organitzacions i col·lectius a Colòmbia.
La comunicació ha estat sempre present als processos organitzatius dels pobles. Històricament centrada en una comunicació ancestral de transmissió oral, els moviments socials indígenes han tingut cada cop més present la importància de la comunicació audiovisual com a estratègia clau i indispensable de denúncia i resistència, i com a eina político-estratègica per a la defensa de la vida.
La Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles Indígenes reconeix, a l’article 16.1, el dret a accedir a espais de comunicació públics i privats, i a tenir i gestionar els seus propis mitjans impresos, de ràdio i de televisió Article 16.1: “Els pobles indígenes tenen dret a establir els seus propis mitjans d’informació en els seus propis idiomes i accedir a tots els altres mitjans d’informació no indígena sense cap discriminació”.
Aquests processos representen, en creixent mesura, un seriós intent d’ocupar un espai que els permeti resistir l’agressió sistemàtica contra els seus plans de vida, amb el clar objectiu d’apropar les seves realitats a l’exterior des d’un punt de vista i una comunicació amb cultura pròpia i en base de defensa de drets.
Des d’alterNativa Intercanvi amb pobles indígenes, ens identifiquem amb les lluites, resistències i demandes dels Pobles Indígenes, i reconeixem la importància que té el desenvolupament i enfortiment dels seus propis processos comunicatius, i de la defensa dels comunicadors i comunicadors indígenes, obrint espais de comunicació pròpia que impulsem conjuntament amb la CLACPI.
Durant aquesta sessió volem donar rellevància als més de 30 anys de treball de la CLACPI (Coordinadora Llatinoamericana de Cinema i Comunicació dels Pobles Indígenes), la qual des de l’any 1985, realitza diferents activitats de col·laboració, intercanvi i ajuda mútua en comunicació des d’una mirada integral, així com dóna suport a la capacitació, producció, difusió de cinema i vídeo indígena, participant en la formació de comunicadores i comunicadors i en la reflexió sobre les realitats actuals dels pobles indígenes. La CLACPI organitza des de els seus inicis, el Festival Internacional de Cine y Vídeo de los pueblos indígenas. Un espai d’exhibició cinematogràfica indígena, però també un espai pensat per la participació i l’aprenentatge sobre la identitat cultural, les lluites de defensa pel territori i els reptes actuals de la comunicació dels pobles indígenes
Con la participación:
Xochitl Leyva Mèxic
Doctorada en antropologia i investigadora. Autora de més d’una dotzena d’articles en revistes nacionals i internacionals, ha fet un extens treball de camp a Selva Lacandona, treballant juntament amb la Unió d’Unions i Grups Camperols Solidaris de Chiapas.
Entre els llibres més importants trobem: Poder i Desenvolupament Regional (Mèxic); Neozapatisme: les xarxes de poder i la guerra, així com Lacandona a el fil de l’aigua (en coautoria amb Gabriel Ascencio. Mèxic, FCE, CIESAS, UNICACH, UNAM, 1996) i Trobada Antropològics: Power, Identity and Mobility in Mèxic Society (en coautoria amb Valentina Napolitano. Londres, ILAS, 1998).
David Hernández Palmar Veneçuela
David Hernández Palmar és membre de la Xarxa de Comunicacions del Poble Wayuu. S’encarrega de la curaduría i programació de la Mostra Internacional de Cinema Indígena de Veneçuela (MICIV), la qual és produïda per la Fundació Audiovisual Indígena Wayaakua, on és Director Acadèmic. Al seu torn, és assessor polític de la Coordinadora Llatinoamericana de Cinema i Comunicació dels Pobles Indígenes (CLACPI), i co-curador del Festival de Cinema de Berlín – Berlinale, per a la secció especial de cinema indígena coneguda com NATIVe.
L’INDIFEST, el Festival de Cinema Indígena de Barcelona, s’emmarca des de fa un temps en la setmana que des de les organitzacions i moviments socials es coneix com a setmana de la RESISTÈNCIA INDÍGENA. I en aquest marc hem volgut dedicar una sessió especial als processos de resistència dels pobles, reconeixent el genocidi perpetuat per estructures hegemòniques des de fa més de 500 anys i reivindicant una commemoració pel 12 d’octubre on es visibilitzin les resistències i lluites dels pobles indígenes, ara i al llarg de la història; aportant eines per la descolonització i despatriarcalització, i contribuint a una societat que, des de la memòria, pugui ser justa, diversa i realment humana.
Així doncs, convidem al públic que ens acompanya a seguir tots els apartats de la sessió, i pensar en el 12 d’octubre com una data per a la reflexió, una data per reivindicar LES RESISTÈNCIES DELS POBLES INDÍGENES, per donar sortida a les seves veus, silenciades i estigmatitzades des de fa més de 500 anys.
En un dia com el 12 d’octubre, veiem pertinent compartir la Declaració del Parlament de Catalunya on aquest expressa el seu rebuig a la discriminació i la desigualtat que pateixen el pobles indígenes i a la vulneració de llurs drets fonamentals i col·lectius, que s’han agreujat encara més per la Covid-19.
Alhora, reafirma el seu compromís amb els drets dels pobles indígenes reconeguts internacionalment i insta el Govern i la resta d’institucions públiques catalanes a promoure, protegir i complir de manera efectiva el Conveni 169 de l’Organització Internacional de Treball sobre pobles indígenes i tribals, ratificat per l’Estat espanyol l’any 2007, i la Declaració de les Nacions Unides sobre els drets dels pobles indígenes, aprovada el 2007.
Amb la participació:
Miriam Miranda Hondures
Miriam Miranda és una activista hondurenya, defensora de Drets Humans, Territorials i Ambientals del poble Garífuna. És líder de l’Organització Fraternal Negra d’Hondures (OFRANEH) que, des de 1979, secunda activament els drets legals de les comunitats indígenes i garífunes; alhora, dona suport al desenvolupament del lideratge comunitari i l’educació ambiental, educació per a la salut, i altres serveis.
Pel seu compromís amb l’acció directa no violenta, ha estat mereixedora del Premi de Drets Humans Óscar Romero, concedit juntament amb la líder indígena i activista Berta Cáceres; el Premi a la Sobirania Alimentària Internacional de l’Aliança per la Sobirania Alimentària dels Estats Units, i el premi ambiental Carlos Escaleras per 30 anys de labor activista.
Al llarg de la seva vida, Miriam ha sofert nombrosos actes d’intimidació, persecució, segrest, arrest arbitrari i criminalització per la seva tasca com a defensora del territori i la vida.
Elias Paillán, Wallmapu
Elias Paillán és periodista originari del poble Maputxe, ha treballat juntament amb el Col·lectiu de Comunicación Mapuche Mapuexpress, una organizació social que a través de la comunicació social i l’activisme, cerca la defensa,promoció i incidència en els drets col·lectius dels Pobles,principalment del Poble Maputxe, com així mateix el respecte als Drets Humans, la defensa de la naturalesa i els territoris.