Programa 2017
Dijous 12 d’octubre
“10 anys de la Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets dels pobles Indígenes”
El 13 de setembre de 2007, l’Assemblea General de Nacions Unides va aprovar la Declaració sobre els Drets dels Pobles Indígenes, un instrument jurídic de gran rellevància internacional. La Declaració estableix un marc universal de normes mínimes per a la dignitat, el benestar i el respecte als drets dels Pobles Indígenes a nivell mundial. Es dirigeix als drets individuals i col·lectius, incloent la propietat de la terra, l’accés als recursos naturals dels territoris en els que habiten, el dret a mantenir les seves institucions polítiques, educatives, culturals i religioses, etc.
Al seu torn, la Declaració estableix el requisit de la consulta, la participació i el consentiment lliure, previ i informat per dur a terme qualsevol activitat que els afecti. En aquest sentit, s’estipula que els estats han de cooperar amb els pobles indígenes, respectant i promovent els seus drets.
19:30h – Projeccions
Los descendientes del Jaguar
Poble indígena: Quechua de Sarayaku, Equador.
Any realització: 2012
Gènere: Documental
Durada: 28 minuts
Realització: Eriberto Gualinga, Mariano Machain, David Whitbourn.
Breu sinopsi: L’any 2002 una companyia petroliera va arribar al territori de Sarayaku, a l’Amazònia Equatoriana. Van militaritzar la zona per començar la cerca de combustibles fòssils, utilitzant una tona de dinamita, i sense tenir en compte als pobles que habitaven el territori. En veure la impunitat que protegia la companyia extractora i el mal ocasionat, el poble de Sarayaku es va organitzar fins arribar a la Cort Interamericana de Drets Humans.
Aquest documental és una crònica d’aquest procés de lluita, narrada per Heriberto Gualinga, un jove de la comunitat que alhora és un dels realitzadors i càmera.
¿Acaso comemos plata?
Poble indígena: Quechua- Lamista, Perú
Any realització: 2006
Gènere: Documental
Durada: 27 minuts
Realització: Sacha videastas i PRATEC- Pratec i Waman Wasi.
Breu sinopsi: Recuperem aquest documental ple d’ironia dels “sacha videastas” de Waman Wasi que ens mostra el missatge del poble Quítxua-Lamista cap a totes les comunitats que puguin veure’s afectades per l’amenaça del extractivisme.
“Con este video queremos hacer un llamado de precaución, de informarnos bien de lo que quieren hacer las compañías petroleras en nuestra casa y cómo podemos actuar contra ello”.
+ Taula rodona
Divendres 13 d’octubre
“Model extractivista a territoris indígenes”.
Aquesta sessió mostra el context generalitzat de despulla cap als pobles indígenes i la constant vulneració de drets per part dels estats. Aquesta vulneració, de la mà del paradigma del desenvolupament econòmic, és la que ha generat un clima d’espoli i impunitat per part de trasnacionales, terratinents, grans magnats, etc. cap a territoris indígenes, alterant les vides d’aquests pobles en l’àmbit ambiental, cultural, econòmic, social i polític.
19:30 – Projeccions
Aj ‘Ral Ch’ och: Hijos e Hijas de la Tierra
Poble indígena: Q’eqchi ‘, Guatemala
Any realització: 2012
Durada: 53 minuts
Gènere: Documental
Direcció: Álvaro Revenda, Caracol Producciones.
Breu sinopsi: Aj ‘Ral Ch’ och – Fills i Filles de la terra és com s’autodenomina el poble maya Q’eqchi’. Per als Q’eqchi’, la terra, l’aigua i el bosc representen molt més que mitjans de producció i reproducció material, doncs són parts vives del seu entorn, tan importants com el propi ésser humà. En total contraposició a aquesta visió, la creixent demanda mundial de combustibles ha conduït a l’extensió de plantacions agro industrials de canya de sucre i palmell africà, obrint un successiu procés d’apropiació i colonització del seu territori, i despertant moviments de resistència a Guatemala.
Malla Malla Pewenche
Poble indígena: Mapuche – Pewenche (Wallmapu)
Any realització: 2015
Durada: 37 minuts
Gènere: Documental
Productora: Voces en lucha.
Breu sinopsi: Documental sobre la reivindicació de terres de Malla Malla, una comunitat mapuche Pewenche (gente del piñón), del Calaix del Queuco, en l’Alt Bío Bío. Aquest audiovisual va ser reconegut com a “Millor documental” pel Festival Internacional de Pobles Originaris FICWALLMAPU, recentment celebrat en Temuco (Xile) i Bariloche (Argentina).
+ Taula rodona
Dissabte 14 d’octubre
“Lluites i resitències pel Bon viure / Viure bé”
La tercera sessió de la Mostra se centrarà en les lluites i resistències que els pobles indígenes duen a terme per un model de vida que s’apropi a les filosofies del “Bon Viure” o “Viure bé”. Diferents propostes que enllacen amb un ideal comú que es contraposa amb els paràmetres associats amb el model de desenvolupament hegemònic; entenent l’entorn i els recursos naturals com a part d’un tot, no simplement com a recursos naturals per satisfer les necessitats humanes i extreure el màxim benefici.
19:30h – Projeccions
Por un B’aktun descolonizado
Poble indígena: Maya, Guatemala.
Any realització: 2012
Gènere: Documental
Durada: 46 minuts
Producció: Movimiento Tzuk Kim Pop
Co-producció: Uk’uxb’b
Realització: Henry Morales, Domingo Hernández Ixcoy, Carlota Muñoz.
Breu sinopsi: Les veus que recull aquest documental ens parlen del renéixer dels pobles, on hem de construir una altra realitat a favor de la vida i els principis del Bon Viure. Aquesta nova etapa (B’aktun), és una oportunitat de transformació per la justícia social, a partir d’alternatives polítiques, la diversitat i la identitat dels pobles. En definitiva, és un clam per la descolonització que només es resoldrà a partir del trencament amb el capitalisme.
“Todo final es un principio: como un círculo que se regenera en su eterno girar, una nueva era comienza tras el fin del 13 b’aktun. Atrás queda el sufrimiento de pueblos sometidos, de la madre tierra ultrajada, del salvaje capitalismo que atenta contra la vida. Las voces que recoge este documental nos hablan de este renacer para los pueblos en donde debemos construir otra realidad en favor de la vida y cuyos principios deben encontrarse dentro del Buen Vivir.”
Aquí estamos, no estamos extintos
Poble indígena: Tupinambà, Brasil
Any realització: 2015
Durada: 18 minuts
Gènere: Documental
Direcció: Santiago Navarro
Breu sinopsi: Diferentes veus d’una mateixa comunitat narren cronològicament la història de criminalització, lluita i resistència dels pobles Tupinambá de Brasil. Aquestes comunitats, malgrat haver estat criminalitzades i perseguides por l’Estat, terratinents i empreses extractives, han aconseguit recuperar més del 80% del seu territori gràcies al seu treball col·lectiu.
Guardia Indígena de Chigordó resistenci y palabras del pueblo emberá
Poble indígena: Emberà, Colombia.
Any realització: 2013
Gènere: Documental
Durada: 8 minuts
Realització: Equipo de Comunicación de Cabildo Indígena de Chigorodó.
Breu sinopsi: Emmarcat en l’acompanyament a la Minga Social, Indígena i Popular de 2013, l’equip de comunicacions del Cabildo Major Indígena de Chigorodó mostra en aquest vídeo la labor en defensa dels drets del seu poble, que realitzen homes i dones de la Guardia Indígena a través de la paraula i el pensament indígena.
+ Taula rodona
Diumenge 15 d’octubre
“Més de 30 anys de comunicació indígena per la defensa de drets”
L’última sessió de la X Mostra de Cinema Indígena de Barcelona aborda els processos d’organització, realització i producció audiovisual dels pobles originaris. Es projectarà una pel·lícula de ficció realitzada per la comunitat Tacana de Bolívia, i un altre film d’animació realitzat pels Aymara. A continuació, se celebrarà una taula rodona amb membres indígenes de la Coordinadora Llatinoamericana de Cinema i Comunicació dels Pobles Indígenes (CLACPI), els quals ens guiaran a través del món audiovisual dels pobles originaris, i ens presentaran el 13° Festival Internacional de Cinema i Video dels Pobles Indígenes: el FICMAYAB 2017-2018.
19:30 h – Projeccions
La tentación del Nixhix. El espíritu del bosque
Poble indígena: Tacana, Bolívia.
Any producció: 2015
Durada: 80 minuts
Gènere: Ficció
Realització: CAIB (Coordinadora Audiovisual Indígena de Bolívia), CEFREC (Centre de Formació i Realització Cinematogràfica de Bolívia)
Breu sinopsi: Una producció pròpia del procés de comunicació indígena bolivià que descriu els conflictes que genera l’activitat extractiva en una comunitat del poble Tacana. El llargmetratge desenvolupa una trama basada en un fet real, com va ser la desaparició l’any 2006 d’un grup de nens i nenes al territori on habiten.
El corazón de los hombres
Poble indígena: Aymara, Bolivia.
Any realització: 2012
Género: Animación
Realització: Centro de Formación y Realización Cinematográfica (CEFREC) – Coordinadora Audiovisual Indígena Originaria de Bolivia (CAIB).
Breu sinopsi: Una visió pròpia del territori des de la cosmovisió Aimara, que reivindica la transmissió cultural dels coneixements i valors propis espirituals, com les pràctiques comunitàries d’ajuda mútua i el respecte a la naturalesa, davant l’entrada de valors capitalistes que han dividit el territori i contaminat la terra.