Poble Embera, Colòmbia, 2013.
Realització: Equip de comunicació del Cabildo Indígena de Chigorodó. 15’
L’Equip de Comunicacions del Cabildo Major Indígena de Chigorodó, va emprendre una travessia al llarg de les comunitats dels resguards de Yaberaradó i Polines, registrant les veus de savis i sàvies, líders espirituals, parteres i metges tradicionals que, a través de la seva experiència i saviesa sobre el bosc i la tradició ancestral, han recollit valuosos coneixements per a les generacions Embera del present i futur.

El corazón de los hombres

Poble Aimara, Bolívia, 2012.
Centro de Formación y Realización Cinematográfica (CEFREC) – Coordinadora Audiovisual Indígena Originaria de Bolivia (CAIB).
Una visió pròpia del territori des de la cosmovisió Aimara, que reivindica la transmissió cultural dels coneixements i valors propis espirituals, com les pràctiques comunitàries d’ajuda mútua i el respecte a la naturalesa, davant l’entrada de valors capitalistes que han dividit el territori i contaminat la terra.

K’amol B’ey – Autoritat Maia

Pobles Maies, Guatemala, 2012.
Direcció: Victorino Tejaxún.
L’estructura d’organització comunitària de poblacions kaqchikeles, kiche’s i tzutujiles en cinc municipis del departament de Sololà és, en l’actualitat, una forma de cohesió comunitària que s’ha mantingut per segles, després de polítiques i intents d’assimilació dels pobles maies a una estructura jurídica homogènia, que no té en consideració les formes d’organització pròpia dels pobles indígenes del país.

Poble Aimara, 2012. Bolívia.
Realització: W.Huayhua y J.Huanca.
Producció: Centro de Formación y Realización Cinematográfica (CEFREC) – Coordinadora Audiovisual Indígena Originaria de Bolivia (CAIB).
Una dona aimara reflexiona sobre la pèrdua dels costums i tradicions del seu poble, degut a la influència del turisme a les comunitats originàries del voltant del llac Titicaca, on els joves comencen a adoptar cultures alienes a l’entorn rural en el qual viuen.

Poble Aimara, 2013, Bolívia.
Realització: Zaida Cabrera.
Producció: Centro de Formación y Realización Cinematográfica (CEFREC) – Coordinadora Audiovisual Indígena Originaria de Bolivia (CAIB).
En veu de dona, el documental mostra les agressions territorials i ambientals que produeix l’avenc de la frontera agrícola i l’expulsió dels territoris per part de terratinents, conformats per oligarquies locals i internacionals. Una veu plena de saviesa, de determinació i de propostes de superació per defensar el territori i la vida.

Poble Pijao, 2011, Colòmbia.
Realització: Yamyle Ramírez.
Producció: Academia de Historia de Tolima i Asociación Autoridades Tradicionales del Consejo Regional Indígena del Tolima (CRIT).
IMA, que significa territori, és la història de lluita del poble Pijao per recuperar el seu territori ancestral i la seva identitat indígena, a través dels relats explicats pels protagonistes dels últims 40 anys de lluita i resistència.

Pobles Maies, Guatemala, 2014.
Realització: Comunicarte.
Anàlisi de l’actual situació guatemalenca, on els pobles indígenes estan defensant-se de l’entrada de transnacionals extractives de recursos naturals als seus territoris, amb l’aval d’un Estat que no considera la seva cosmovisió sobre l’ús de la terra i tampoc respecta els seus drets col·lectius reconeguts

Poble Nasa, 2010. Colòmbia.
Realització: Cineminga.
Combinant ficció i documental, Arrel del Coneixement és un recorregut pel lideratge espiritual i polític de Quintín Lame (1880-1967), que arriba fins als nostres dies, per conèixer la cultural tradicional Nasa i les circumstàncies actuals dels pobles indígenes del Cauca. El actual líder espiritual Pío Quinto Oteca, personifica a Quintín Lame en la pantalla.

Poble Quítxua, 2013.
Direcció i producció: Xènia Solé i Alan Fábregas.
Mostra la resistència del poble Quítxua a la contaminació causada per les empreses petrolieres, que entraren fa més de 40 anys als seus territoris sense el seu consentiment. A través del Apu Aurelio coneixerem les conseqüències sobre la naturalesa, la salut i la forma de vida de les comunitats, i l’organització per al reconeixement dels seus drets com a Poble Quítxua.

Poble Guaraní,  2013, Bolívia.
Producció: Agencia Plurinacional de Comunciación.
Narra el procés de discussió i elaboració de  l’Estatut d’Autonomia de Charagua, amb la participació del poble i socialització per tot el territori. Charagua és el primer municipi de les terres baixes de Bolívia que ha optat per la reconversió de Municipi a Autonomia indígena, travessant un llarg camí perquè el tribunal constitucional de l’Estat Plurinacional doni el vistiplau de constitucionalitat del seu estatut autonòmic “Charagua Yyambae”

Pobles originaris amazònics,  2013, Equador.
Realització: Tania Laurini. Producció: Lluvia Comunicación.
Ni lliure, ni prèvia, ni informada, la consulta prèvia als pobles indígenes en la XI Ronda Petroliera és sorpresa per un registre independent, que revela les seves irregularitats i el silenci a la verdadera paraula que val: la clara veu de les nacionalitats amazòniques de l’Equador que rebutgen l’entrada de les empreses petrolieres als seus territoris ancestrals.