Programa 2011

Dijous 24 de novembe

20:00 a 21:30h – Projeccions

Acte inagural i projecció especial

Inauguració: hi participen una representació de l’Agencia Catalana de cooperació al Desenvolupament, de la Coordinadora Latinoamericana de Cine y Comunicacion de los Pueblos Indigenas i Isabelle Torallas, Coordinadora de la Mostra, alternativa.

La Traversia de Chumpi

Poble indígena: Achuar de la conca del riu Pastaza
Any realització: 2008
Gènere: documental
Durada: 47 ’
Realització: Fernando Valdivia
Breu sinopsi: La Travessia de Chumpi, ens mostra la historia del vell Irar qui guia al seu net Chumpi, juntament amb un grup de la comunitat, en una expedició creuant rius i boscos per tal de revelar al món per primera vegada l’existència de la Tuna, el principal santuari del poble Achuar, que les concessions petrolieres posen en perill. Un documental que mostra al món imatges inèdites d’aquest tresor cultural i natural –mantingut en secret fins a l’actualitat- en un esforç per delimitar el territori ancestral per poder-lo defensar.

cinefòrum amb participació de:

Kukush Wasum
Aliya Ryan

Divendres 25 de novembre

Dia Internacional de l’erradicació de la violència de gènere

20:00 a 22:00h – Projeccions

Yaihu Wiki – Lagrimas de Agua

Poble indígena: Poble Otavalo
Any realització: 2009
Gènere: Animació
Durada: 11’
Realització: Segundo Fuerez
Breu sinopsi: Narra la historia d’un goteta d’aigua que neix d’un núvol i baixa a la Terra, on haurà de trobar una llar… un curt d’animació que ens porta  a reflexionar sobre la sostenibilitat de la vida i la capacitat de la transformació.

Mirando hacia dentro, la militarización en Guerrero

Poble indígena: Tlapaneco
Any realització: 2005
Gènere: documental
Durada: 35’13
Realització: Carlos E. Perez Rojas
Breu sinopsi: Inès y Valentina, dues dones indígenes de la regió de la muntanya de Guerrero van a ser violades per membres de l’exercit federal mexica. El documental presenta els factor econòmics, polítics i socials que van a conduir a aquestes violacions. Al mateix temps el material aborda els efectes desestabilitzadors de la presencia militar en aquestes comunitats i presenta com la creixent pobresa i marginació ha contribuït ala formació de grups guerrillers i a la presencia del narcotràfic. La constitució mexicana defineix el rol de les forces armades mentre que l’estat de Guerrero representa un clar exemple de com els militars actuen fora de les lleis constitucion

Sisa Ñampi – Frontera de Vida. El gran camino viviente de las flores

Poble indígena:  Sarayaku
Any realització: 2009
Gènere: documental
Durada: 24’
Realització: Eriberto Gualinga
Breu sinopsi: el camí de las flores es un projecte que pretén marcar amb una línia simbòlica i física els límits del territori de Sarayaku amb ornaments d’arbres florals i fruiters formant un anta de bells colors. Es podrà visualitzar la línia fronterera de vida recorrent els límits del territori o des de cel en avioneta des d’on s’admirarà el panorama de colors en plena selva amazònica, mostrant la bellesa amazònica com a símbol de vida. Sisa Ñampi es un documental inèdit de la original i pacifica mobilització del poble Sarayaku en la defensa del seu territori i de la vida. Premi a l’equitat de gènere. Xè Festival Internacional de Cine i Vídeo dels Pobles Indígenes (Equador 2010).

El rap del condón

Poble indígena: Maias kaqchiquels i Maias tzutujils
Any realització: 2010
Gènere: clip
Durada:2’
Realització: La lupa y Luces Escondidas
Breu sinopsi: a traves de un taller de vídeo participatiu facilitat per la Lupa, el grup de joves de San Pablo, San Marco i Santa Cruz, La Laguna de Solola, Luces Escondidas va a realitzar el videoclip d’aquest rap que promou amb humor l’ús del preservatiu.

Cinefòrum amb participació de:

Eriberto Gualinga,
Franco Gabriel Hernández,
Lorena Cabnal

Dissabte 26 de Novembre

17:30 a 19:30 – Projeccions

El Perro del Hortelano

Poble indígena: Huitoto bora, Yanesha i Harakmbut
Any realització: 2009
Gènere: Ficcio- comedia
Durada: 89’
Realització: Selva Rica Coop i Magic Flute Films
Breu sinopsi: El Perro de Hortelano es una comèdia que narra els intents de Brus, un artista indígena, per organitzar la seva comunitat en contra d’una companyia petroliera nord-americana, Kenny Oil, que busca expandir les seves operacions en territoris intangibles. En la recerca de respostes, Brus s’uneix a una ONG local i s’enreda en el treball subversiu d’una investigadora nord-americana, Angie. Conforme es va endinsant en el mon surrealista dels voluntaris i “experts” en desenvolupament, ell troba la seva pròpia manera de portar la força a la seva comunitat. Comptant amb un pressupost reduït, El Perro del Hortelano va a ser produïda en un taller del Centro de Aprendizaje de Manu, Perù, on un equip de voluntaris internacionals i membres de comunitats indígenes van a crear un original i satíric guio sobre qüestions ambientals i social a l’amazonià.

El Fantasma de la Milpa

Poble indígena: Triqui de la Sierra Alta de Oaxaca
Any realització: 2003
Gènere: animació
Durada: 1’
Realització: La Matarena A.C.
Breu sinopsi: Curtmetratge d’animació realitzat per nenes i nenes Triqui al Museu Nacional de Cultures Populars

cinefòrum amb participació de:

Kukush Wasum
Eriberto Gualinga

20:00 a 22:00h – Projeccions

De volta a terra boa

Poble indígena: Panara
Any realització: 2008
Gènere: documental
Durada: 21’
Realització: Vincent Carreli i Mari Corrêa
Breu sinopsi: Homes i dones Panara narren el seu primer contacto amb “l’home blanc” al 1973, el seu desterrament al Parc Indígena de Xingu i finalment el retrobament amb el seu territori. Mostra interessants imatges d’arxiu i ens apropa a un poble en lluita per la seva supervivència.

Por qué murió Bosco Wisum

Poble indígena: Shuar
Any realització: 2010
Gènere: documental
Durada: 32’
Realització: Julian Larrea Arias i Tania Laurnini
Breu sinopsi: El territori amazònic de la nació Shuar es troba amenaçat per un model de desenvolupament extractiu impulsat per l’Estat de forma aliena a la voluntat del poble shuar. Durant les manifestacions convocades per les organitzacions indígenes de l’Equador al 2009, els Shuar mantenen intensament els talls de carretera i Boscu Wisum, professor  shuar, mor en la repressió policial. Cinc dies després, els President de l’Equador accepta finalment dialogar amb el portaveus indígenes i escoltar la seva demanda d’autonomia i proposta de creació de l’Equador plurinacional. Menció Especial per mostrar la lluita del poble shuar i desvetllar la realitat de fets que s’intenten ocultar, i per incorporar en aquest testimoni l’aportació de les dones indígenes. Xè Festival internacional de cine i Vídeo dels Pobles Indígenes (Equador 2010)

País de los Pueblos sin Dueños

Poble indígena: Pobles del Cauca
Any realització: 2009
Gènere: documental
Durada: 43’
Realització: Tejido de comunicacion para la verdad y la vida, ACIN.
Breu sinopsi: Davant de tàctiques estatals com la militarització dels territoris, els assassinats selectius, la deslegitimació i criminalització dels moviments indígenes i la consagració de l’etnocidi, els poble del Cauca es van aixecar al 2008 en un moviment pel pensament, la paraula i la dignitat i en rebuig a la colombià de les polítiques d’Estat que amb terror sotmeten a la fam i a la misèria. Va a ser la Minga social i comunitària teixida durant 61 dies, quan els seus protagonistes estaven massa ocupats per a comprendre o anticipar l’impacte dels seus actes. Un testimoni de valentia, fortalesa i persistència.
Premi a la Defensa dels Drets dels Pobles Indígenes Xè Festival Internacional de cine i Vídeo dels Pobles Indígenes (Equador 2010).

cinefòrum amb la participació de:

Eriberto Gualinga
Lorena Cabnal
Franco Gabriel Hernández

Diumenge 27 de novembre

20:00 a 22:00h – Projeccions

Indigenous Suriname

Poble indígena: Arawaks (Lonkonos)
Any realització: 2008
Gènere: documental
Durada: 24’
Realització: Eric Wijngaarde
Breu sinopsi: Produïda i realitzada per membres de les comunitats indígenes de Surinam, aquest documental pretén incloure Surinam i els seus habitants indígenes al mapa mundial, i mostrar a l’exterior les seves lluites per sobreviure en una societat que ignora la seva existència negant el compliment dels drets humans basics. Un documental de denuncia social, ambiental i cultural des de la defensa dels drets humans.

Premi a la defensa dels Drets dels Pobles Indígenes per mostrar el valor i la fortalesa de les dones indígenes en la defensa de la Terra i en resistència contra l’explotació minera. Xè Festival internacional de Cine i vídeo dels Pobles Indígenes (Equador 2010).

El negocio de oro en Guatemala. Crónica de un conflicto anunciado

Poble indígena: Maia Mam
Any realització: 2009
Gènere: documental
Durada: 54’
Realització: Collectif Guatemala
Breu sinopsi:. Des de les acords  de pau de 1996, el govern de Guatemala impulsa una política d’atracció de transnacionals extractives en els territoris indígenes del país. Aquesta política viola els drets d’aquests pobles que s’organitzen per defensar els seus territoris. Aquest documental tracta de la resistència comunitària en contra de les transnacionals i de les polítiques neoliberals, enfocant-se en el cas específic de la resistència per part de la població de San Miguel Ixtahuacan contra la companya multinacional canadenca Gold Corp Inc.

Premi a la defensa dels Drets dels pobles indígenes per mostrar el valor i la fortalesa de les dones indígenes en la defensa de la Terra i en resistència activa contra l’explotació minera. Xè Festival Internacional de Cine i Vídeo dels Pobles Indígenes (Equador 2010).

La Terra és nostra

Poble indígena: diversos de Bolivià i Equador
Any realització: 2009
Gènere: documental
Durada: 4’
Realització: Carlos Álvarez Zambelli
Breu sinopsi:. En una ciutat qualsevol del nord, a una sèrie de personatges se’ls transforma el seu món quotidià per uns segons per revelar el que esta succeint a l’altra banda del món. Una reflexió sobre la contribució particular de cadascú al context d’injustícia social global i per reflexionar sobre nous llaços de solidaritat. Menció Especial per la seva creativitat en la construcció d’un missatge que busca provocar la reflexió a la consciencia de l’univers urbà independent al seu país-nació. Xè Festival Internacional de cine i Vídeo dels Pobles Indígenes (Equador 2010).

cinefòrum amb la participació de:

Lorena Cabnal
Franco Gabriel Hernández