PREMI INDIFEST 2021 

“Gritos de Justicia – Masacre en Sacaba”  (2019) 15:20 min. Poble Quechua, Bolívia

Realitzada per Franklin Gutierrez Zarate i la producció del Centro de Formación y Realización Cinematográfica (CEFREC) – Coordinadora Audiovisual Indígena Originaria de Boiliva (CAIB), aquest reportatge, a partir de conèixer la història d’Omar Calle -una de les moltes víctimes indígenes assassinades en la Massacre de Sacaba Cochabamba, al novembre de 2019- ens mostra de primera mà els sagnants fets perpetrats per a imposar el cop d’estat a Bolívia l’any 2019.

Des d’alterNativa i jurat expressem el nostre afecte i solidaritat amb totes les organitzacions indígenes originàries, amb les organitzacions de dones i feministes, amb les sindicals i barrials i exigim el respecte màxim a les seves diligències i infraestructures. Elles són les veritables constructores dels grans canvis de l’última dècada a Bolivia, que han lluitat contra el racisme, al masclisme i el colonialisme millorant així les condicions de vida de les majories socials; així com avançant en el reconeixement i, sobretot, exercici dels drets que com a persones i com a pobles els corresponen. Només així es construeixen societats veritablement democràtiques i amb justícia social.

I tal com ja vam fer a través de diferents comunicats i incidència política al novembre de 2019, seguim exigint el reconeixement i reparació de les massacres comeses pel Cop d’Estat a Bolivia.

Més informació: https://alternativa-ong.org/ca/denunciem-el-cop-destat-a-bolivia/

Comunicats i adhesions contra el Cop d’Estat:
ORGANITZACIONS DE L’ESTAT ESPANYOL COMUNICAT REPUDI COLP D’ESTAT A BOLIVIA
ORGANITZACIONS LLATINOAMERICANES DE DRETS HUMANS CONDEMNEN COP D’ ESTAT A BOLIVIA
PRONUNCIAMENT COORDINADORA LATINOAMERICANA DE CINE Y COMUNICACIÓN DE LOS PUEBLOS INDÍGENAS ANTE EL GOLPE DE ESTADO EN BOLIVIA
COMUNICAT RED DE PROTECCIÓN DE DEFENSORAS Y DEFENSORES DE DERECHOS HUMANOS

Pel que fa al premi del públic hem rebut un total de 1145 vots i ha estat molt renyit entre 3 pel·lícules que han quedat pràcticament empatades i que volem mencionar: 

• 3r lloc: Muu Palaa – la abuela mar 29.43% (337 vots)
• 2n lloc: ¿Qué te pasa? 29.87% (342 vots)
• 1r lloc:  Panzós memoria por la tierra –Masacre de 1978- 32.49% (372 vots)

Així doncs, la pel·lícula que finalment ha obtingut un major percentatge de votacions és:

“Panzós. Memoria por la tierra -Masacre de 1978-” (2019) 19:35 min. Poble Maya Q’eqchi’, Guatemala

Aquest film és un documental testimonial sobre el que va ocórrer el 29 de maig de 1978 a Guatemala, quan l’exèrcit va massacrar un grup de pagesos Maia Q’eqchi’ a Panzós (Alta Verapaz) que es manifestaven per la despulla de terres que sofrien per part d’empreses transnacionals i terratinents locals.

Arturo Albizures Pedroza, realitzador de la pel·lícula i membre de l’Associació COMUNICARTE DE GUATEMALA ens envia aquest missatge : “Saludos fraternos hermanos organizadores del festival, con gran alegría recibo la noticia del premio del público que dio su voto por el documental de PANZOS, esto se da en el momento que en un lugar cercano a la comunidad de PANZOS, en el Estor Izabal que es área del Pueblo Maya Queqchi los están desalojando violentamente por su resistencia a la minería, abrazos, muchos éxitos para los organizadores del prestigioso festival, la lucha sigue”.

I es que, tot i que el film ens narra la masacre de 1978, el poble Q’eqchi, al igual que molts pobles originaris, segueix sent massacrat i ostigat per defensar els seus territoris. Just aquest dissabte 23 d’octubre, la policia, l’exèrcit, el governador de Izabal i membres de l’empresa minera CGN/PRONICO, van desallotjar violentament a la resistència anti minera, que el que demanda és la consulta prèvia lliure i informada tal com l’estableix el conveni 169 de la OIT, i el compliment de la sentència de la Cort de Constitucionalitat de 2019 a favor del poble Q’eqchi’ i la consulta sobre qualsevol activitat als seus territoris.

Durant el desallotjament la policia va llançar gran quantitat de gasos lacrimògens quedant ferits diversos nens, i àvies entre d’altres. L’endemà, el govern declara un estat de setge restringint les garanties constitucionals i allanant oficines i ràdios comunitàries.

“La verdad es que vivimos en un estado represión estatal lo que quieren es exterminarnos por defender la madre tierra. Esperamos  la solidaridad Internacional repudiando al gobierno guatemalteco y las empresas rusas que están matando al pueblo Q’eqchi que defiende su territorio”. Ana Rutilia Ical Choc, lideressa Maia Q’eqchi’

Des d’alterNativa ens solidaritzem amb els processos del poble Maia Q’eqchi’ així com de la resta de pobles indigenes que dia a dia es veuen amenaçats, perseguits i massacrats per la defensa dels seus drets i territoris.

Comunitat CLACPI contra la Violència contra les comunitats Q’eqchi’ a Guatemala https://clacpi.org/2021/10/25/violencia-en-contra-de-comunidades-qeqchi-en-guatemala/