El festival de Cinema Indígena de Barcelona és una iniciativa impulsada per alterNativa Intercanvi amb Pobles Indígenes en coordinació amb CLACPI Coordinadora Latinoamericana de Cine y Comunicación de los Pueblos Indígenas, amb el clar objectiu de donar veu pròpia als pobles indígenes i exigir el compliment dels seus drets reconeguts de manera internacional.
Amb diferents accions d’incidència i mobilització política i social, el festival normalment consta d’una gira amb representants i comunicadors/es indígenes pel territori català. Aquesta gira arriba a universitats com UAB Universitat Autònoma de Barcelona i UB Universitat de Barcelona; Auditoris i sales de cinema de diferents municipis com Hospitalet de Llobregat, Cerdanyola del Vallès o Barcelona (on és realitza una setmana de projeccions i ponències).
Les accions que engloba el festival, des de les projeccions audiovisuals als tallers i mobilitzacions, apropen a la ciutadania catalana a les diferents mirades, problemàtiques, lluites i propostes de canvi que ens arriben amb veu pròpia des dels pobles indígenes.
El festival es celebra en format presencial i també online, oferint diferents apartats: PROJECCIONS, INCIDÈNCIA i CONVERSATORIS.
Les alterNatives som som persones unides en Associació per defensar i reclamar els drets dels Pobles Indígenes del món, per difondre i aprendre de la seva visió multidimensional de la vida i apropar-nos mútuament en defensa de la ‘mare terra’, la llibertat dels pobles i cultures i d’una societat inclusiva i diversa.
Defensem, difonem i practiquem el consum responsable i de proximitat, l’ètica econòmica i financera, el pensament crític i la coherència en les nostres activitats.
Per fer-ho promovem la participació social i comunitària en allò que fem i ens relacionem i vinculem amb altres associacions, moviments i persones que des d’altres àmbits coincidim en aquests objectius.
Fundada l’any 1986. Associació independent sense ànim de lucre registrada amb el nº69.343 (Registre Nacional d’Associacions, Ministeri d’interior) i 8.606 (Departament de Justícia, Generalitat de Catalunya)
Vols saber més? https://alternativa-ong.org
“La comunicació com l’aigua, flueix i es nodreix de nous afluents. Sense comunicació no hi ha cultura, ni història, ni futur; no hi ha pobles”
Ojo de Agua Comunicación- Oaxaca (Mèxic)
La comunicació ha estat sempre present en els processos organitzatius dels pobles indígenes. Històricament, aquesta ha estat centrada en una comunicació ancestral de transmissió oral, no obstant, en el context actual de creixent globalització, el moviment social indígena ha tingut cada cop més present la importància de la comunicació audiovisual com a estratègia clau i indispensable de denúncia i resistència, i com a eina político-estratègica per a la defensa de la vida.
La Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles Indígenes reconeix, a l’article 16.1, el dret a accedir a espais de comunicació públics i privats, i a tenir i gestionar els seus propis mitjans impresos, de ràdio i de televisió:
Article 16.1: “Els pobles indígenes tenen dret a establir els seus propis mitjans d’informació en els seus propis idiomes i accedir a tots els altres mitjans d’informació no indígena sense cap discriminació”
Aquests processos representen, en creixent mesura, un seriós intent d’ocupar un espai que els permeti resistir l’agressió sistemàtica contra els seus plans de vida, amb el clar objectiu d’apropar les seves realitats a l’exterior des d’un punt de vista i una comunicació amb cultura pròpia i en base de defensa de drets.
D’aquesta manera, l’acció comunicativa no funciona únicament i exclusivament com un mitjà de comunicació, sinó com una estratègia de protecció i resistència que busca capacitar els membres de les comunitats cap a una comunicació en clau de drets i propositiva davant les realitats internes i externes que es viuen des dels pobles indígenes.
Des d’alterNativa Intercanvi amb pobles indígenes, ens identifiquem amb les lluites, resistències i demandes dels Pobles Indígenes, i reconeixem la importància que té el desenvolupament i enfortiment dels seus propis processos comunicatius, i de la defensa dels comunicadors i comunicadors indígenes, de manera que ens trobem treballant en conjunt amb la Coordinadora Llatinoamericana de Comunicació dels Pobles Indígenes (CLACPI), amb la qual mantenim una estreta col·laboració des de l’any 2006 per tal fer possible el Festival de Cinema Indígena de Barcelona.
La Coordinadora Latinoamericana de Cine y Comunicación de los Pueblos Indígenas (CLACPI) son persones de diverses organitzacions indígenes i no indígenes de diferents països, principalment d’Amèrica Llatina, que des de l’any 1985 realitzen diferents activitats de col·laboració, intercanvi i ajuda mútua en comunicació des d’una mirada integral, així com en la capacitació, producció, difusió de cinema i vídeo indígena. Participen en la formació de comunicadores i comunicadors i en la reflexió sobre les realitats actuals dels pobles indígenes per tal que ens reconeguem, indígenes i no indígenes, en la diferència.
La CLACPI organitza des de els seus inicis, el Festival Internacional de Cine y Vídeo de los pueblos indígenas. Un espai d’exhibició cinematogràfica indígena, però també un espai pensat per la participació i l’aprenentatge sobre la identitat cultural, les lluites de defensa pel territori i els reptes actuals de la comunicació dels pobles indígenes.
El festival ha tingut seu a diversos països com Mèxic (1985 i 2006), Brasil (1987), Veneçuela (1990), Perú (1992), Bolívia (1996 i 2008), Guatemala (1999, 2018), Wallmapu Chile (2004, 2014) i Equador (2010, 2022).
“Els Festivals Internacionals organitzats per CLACPI i els col·lectius d’organització indígenes són, a més d’una mostra de la riquesa viva i dinàmica de les cultures indígenes d’Amèrica Llatina i el món, l’expressió d’un procés de construcció d’un sistema comunicatiu indígena alternatiu als sistemes de comunicació tradicionals als nostres països, quasi sempre excloents i sistemàticament distorsionadors de les realitats dels pobles indígenes. Per aquesta raó, els Festivals Internacionals no només exhibeixen les obres de cinema i vídeo, sinó que també al marc d’aquests esdeveniments es realitzen tallers de capacitació i formació de realitzadors de vídeo i cineastes indígenes, debats sobre les obres i les realitats socials, econòmiques i polítiques que desvelen i expressen aquestes obres i els seus continguts.” Roger Rumrrill
Més informació http://clacpi.org/