Dediquem el festival d’enguany a les “Intel·ligències Ancestrals”, un concepte que ens ajuda a pensar els sabers i pràctiques dels pobles indígenes davant els desafiaments globals del present i del futur. Intel·ligències en plural, perquè calen intel·ligències col·lectives i diverses per encarar les crisis, més enllà dels algorismes, les ments brillants o els gabinets d’experts. La organització i la comunalitat, les epistemologies indígenes, els coneixements ecològics tradicionals, són algunes de les alternatives i respostes col·lectives dels pobles indígenes per fer front a les crisis ambientals, sanitàries i socials. 

Però tot essent col·lectives, aquestes intel·ligències també són ancestrals: creixen de l’arrelament al territori, del llegat dels antics, de la tradició oral. Aquest vincle no és una nostàlgia del passat o un fonamentalisme, sinó una relació feta de vivències i de sentirs, que s’actualitza i es referma. 

Els pobles indígenes -a excepció d’aquells que han escollit l’aïllament voluntari, que no sempre es respecta-, conviuen cada dia amb una societat globalitzada i els seus sotracs tecnològics, oscil·lacions econòmiques, situacions d’excepcionalitat ambiental i emergències sanitàries. Davant les incerteses presents i futures, i la convivència difícil amb el món occidental, sembla que la resistència passa per incorporar algunes de les seves eines. La sobirania tecnològica i digital és part d’aquest procés d’apropament, que és a la vegada un apoderament. Però de quina manera cal fer-ho? És viable tenint en compte la bretxa tecnològica? Com integrar la presència al món digital de les llengües minoritàries? Són compatibles les savieses tradicionals amb l’era digital?? Com conviure-hi i com protegir-se de l’extractivisme cognitiu, de l’apropiació cultural o de la biopirateria?

Per tots aquests motius, les intel·ligències ancestrals són una forma de resistència a la colonització del passat i del present -en els fets i en la reconstrucció històrica-. També a la colonització del futur, als relats empetitits i tristos que només imaginen la fi del món o miracles tecnològics irrealitzables, obviant les maneres de viure, de fer, de pensar i d’imaginar de milers de cultures indígenes. 

La selecció de pel·lícules d’aquest any intenta abordar aquesta temàtica, tot mantenint els diversos blocs que defineixen el festival. Comptarem amb la presència d’equips de direcció i de producció de les pel·lícules, que ens vindran a presentar les seves obres i dedicaran un espai de temps a dialogar amb el públic. Com a novetats, aquest any dedicarem una projecció al cinema amazònic, en diàleg amb l’exposició “Amazònies. El futur ancestral” que s’inaugurarà al CCCB el proper 12 de novembre. 

Per parlar d’Intel.ligències Ancestrals, de les formes de resistència i de moltes altres temàtiques, els nostres convidats principals d’aquest any son Tajëëw Díaz Robles, antropòloga mixe i activista pels drets lingüístics i la sobirania digital que ha impulsat espais d’activisme digital de llengües indígenes de l’Estat de Oaxaca a Mèxic; i Domingo Hernández Ixcoy, coordinador de l’Associació Maya Uk’ U’x B’e (Guatemala), que treballa a nivell nacional i internacional pel projecte polític maia i la reconstitució del  Mayab’ Tinamit.

A més d’acompanyar-nos en diferents sessions del festival, ambdós convidats debatran sobre les Intel.ligències Ancestrals a una taula rodona amb Abadio Green Stocel. Durant el festival també ens acompanyaran una delegació de la CONCIP (Colòmbia) i de CLACPI, presents en diferents espais.

Finalment, hem organitzat un espai de trobada per a pensar i debatre sobre el cinema indígena, enfocat a professionals i investigadors/es. Després de 17 anys de festival acompanyant i mostrant a Catalunya els processos de creació de cinema indígena, creiem que hem de seguir parlant i reivindicant la comunicació indígena com una eina pròpia de defensa de drets, d’autorepresentació i de transformació social, i a consolidar-ne la seva professionalització.